Setmana Santa

Divendres el matí vaig anar a l'estació de Sants on havia quedat amb la Maria Jesus, per anar direcció a Vilanova i la Geltrú. Abans que arribés la Maria Jesus ha arrivat l'Abel que és qui ha organitzat la sortida i que anava de camí cap a la Diagonal on havia quedat l'altre part del grup. Un cop ha arribat la Maria Jesus, hem entrat al tren i un cop arribat a Vilanova, ens hem trovat amb la Salut que ha estat la conductora.

Tots dos cotxes ens vàrem trovar a prop de Lleida on vàrem esmorzar. A partir de llavors vàrem encaminar fins a Benabarre on teniem que agafar la carretera fins a Benasque. El poble on vàrem estar (pirineos.info) es trova abans d'arrivar a Benasque, altre web i una altre més). Entrarem a l'alberg a descarregar. Un cop fet aixó, vàrem anar a Benasque i mentre un parell se'n vàren anar a dormir la migdiada al cotxe, uns altres vàrem anar a dónar un tomb pel cotxe, i va resultar que un parell necessitaven una tovallola ja que no l'havien portat de Barcelona. Vàrem esperar a que obrissin una botiga on vàrem veure que hi havia. Estava a prop de la plaça de l'ajuntament. La plaça és quadrada amb uns bancs al mig en forma circular i els cotxes havien de vorejar per anar o a la carretera o a altres carrers del poble. A la plaça també hi ha l'esglessia. El poble peró que explota bé el tema del turisme rural. Un cop vàrem comprar les tovalloles, l'Abel i jo vàrem comprar unes xancletes pel tema de la dutxa (la veritat és que no hi havia pensat en aixó).

El dissabte vàrem fer la sortida forta. L'excursió prevista era des de Benasque fins les planuries de l'Hospital de Benasque. El día va esser plujós(tot i que vàrem tenir algunes estones de sol). La veritat és que l'excursió va anar bastant bé fins la part del final. El grup que anavem darrerra, ja que voliem gaudir de l'entorn que anavem caminant, vàrem arribar al primer destí que teniem previst (els baños de Benasque). És un lloc que només obren de Juny a Octubre i pel que sembla està bastant abandonat ja que és una forma de pressió que té l'actual familia que els gestiona per a veure si quan s'acabi el 50 anys de titularitat pública passen a cedir-los-els(llavors passaria a ser de titularitat privada).

Diumenge vàrem fer la sortida amb cotxes. Vàrem encarrilar fins a Ainsa. És un poble molt ben conservat i la plaça major és realment gran. El producte més tradicional és l'artesania(fang sobretot). Vàrem anar a l'oficina d'informació i ens vàren indicar que sí voliem fer una visita molt maca era anar al canó de anilsco(en el parc nacional d'Ordesa y el Monte Perdido) on vàrem veure un dels ponts més antics d'Espanya. És una vista espectacular (ara entenc perqué la Gema tenia ganes d'anar-hi), tant en la carretera que pujem fins al pont , com el pont mateix. Un cop baixem del pont per la carretera vàrem anar a buscar un lloc per a dinar. Vàrem parar al restaurant O'Cado de Puyarruego on vàrem tenir un bon servei i el menjar es cassolà. I de tornada vàrem parar a Benasque per a comprar records per a portar. Jo vaig comprar Orujo d'herbes d'Omulgo i unes trenzas. Vàrem voler fer la ruta de l'Omedo, peró només vàrem quedar-nos en un poble (urmella) on el cotxe de la Salut va tenir problemes , no només per entrar sinó també per a sortir, ja que el poble és molt petit (quatre carrers), i vàrem veure que entrava un 4x4 peró va estacionar a la plaça del poble. La Salut va seguir recte i va entrar en un carrer sense sortida. Vàrem estar una hora per a poder treure el cotxe (sobretot gràcies a les indicacions del Gonzalo, el conductor de l'altre cotxe). Un cop vàrem sortir d'aqui , vàrem encaminar fins l'alberg.

Aquest matí hem decidit que cadascú annessim al nostre ritme fins a Barcelona. Mentre en el cotxe del Gonzalo i la Maria Angeles hem anat cap a Barcelona, hem vist que la Salut s'encaminnava fins a Barbastro (suposso que l'Abel i/o la Maria Jesus tenien ganes d'anar-hi). Nosaltres de tornada hem tingut temps de visitar Benabarre on les vistes des del mirador del castell són espectaculars. Hem arribat a Barcelona a tres quarts de dues, que havent sortit a les nou i quart del matí des de El Run, no ha estat gens pessat el camí.

Reconec que aquesta setmana santa m'ha servit per a desconnectar molt i, sobretot, pensar.