2 de 7

Avui he estat un peó més dins la colla, com acostumo a ser-ho sempre. Avui és un dia históric als saballuts, ja que hem repetit la nostra millor actuació en aquesta época. Hem descarregat el quatre de set amb el pilar, el cinc de set i el dos de set. Aquest darrer ha estat al segon intent, després d'haver desmontat un cop. No sé perqué, peró tornar-ho a provar no em feia gens de gràcia (tal com li he comentat al Jordi Sampere). Aquest cop el quim si que hi era.Ha estat un gran dia, el problema és que m'havia compromés per anar al concert de Manu Chau , Amparanoia i Obrint pas amb el Miquel i no ha pogut ser ja que estava molt cansat. Li he escrit peró em sap molt de greu ja que em feia ilusió anar amb ell i xerrar, peró es clar, sí gairebé hem començat a dinar a dos quarts de 4 de la tarda (havent plegat pel voltant de les 2), aixó ha fet que arrives a tres quarts de sis. M'he estirat una mica i quan m'he adonat ja eren les set i no em donava temps d'anar a la cita. Em sento fatal, la veritat. Aixó no és fa.