El Mikell se'n va a Itàlia i un sentiment que m'amarga.

Aixó i el fet de rebre un mail d'una noia que he conegut fa poc, m'ha fet pensar en que potser vaig errat. Que potser sí que m'agraden les dones, peró que no m'hi haig d'encaparrar ja que em faig molt de mal per no res. Em comenta , en el mail, que sí vol en el proper sopar que ens trobem , podem xerrar. No ho sé sí és l'entorn adequat, jo no ho crec, peró sí ens hem conegut en aquest mon és normal que ella es trovi més confiada en aquest sentit. Sí la vaig escriure és perque no volia parlar d'aquest tema en aquell entorn, peró si ho vol aixi, potser aixi es farà (o potser no, qui ho sap). Ja és la segona vegada que em passa el mateix(almenys que en soc conscient), i sembla que no n'aprengui mai..¿He de caure dos i tres i mil vegades en la mateixa pedra? No ho sé , potser sí que sigui un home grupal que no es mereix coneixer l'amor ( o que per coneixer el sexe hagi de pagar potser).

Aquesta nit , amb aquest mail maleit, s'ha tornat autodestructiva. Sort que , en la part possitiva, estic més calmat i puc reorientar els meus esforços extraprofessionals. No vull tornar a menjar-me el coco per quelcom que no mereix la pena.

Bé, avui ha estat un dia més, demà serà un altre dia. Esperem que el sol brilli i ens ilumini i ens canviï una mica a tots.