Sí la vida són 4 dies (tal com diu la dita popular), jo ja n'he malgastat un i (em sembla) que també bona part del segon dia de la meva vida.
En aquesta etapa que fa poc ha començat m'ha fet veure que tinc dues mancances: el do de la inoportunitat, i no saber comunicar alló que desitjo de la forma adequada. No sé com ho resoldré, ja que no sé per on començar, peró sí que veig que aquest tornarà a ser com els darrers 15, de fracas sentimental.
En aquests darrers dies heu vist que estic escrivint més sobre la meva vida personal que no pas sobre tecnologia o informàtica. Aixó és normal ja que , en un principi, aquest bloc és sobre la meva evolució en el meu día a dia personal.
A quí li molesti , ho sento. Peró jo em trovo més a gust aixi, escrivint, que no expressant-ho oralment en un banc públic a les tantes de la nit i en una teràpia grupal. No hi crec. Segurament el responsable d'aquest grup (o la seva parella) , és possible que llegeixi aixó i és molesti (primer de tot fa falta que ho llegeixi, cosa que no crec i, en aquests moments, poc m'importa), peró a mí també em molesta la seva txuleria i la seva selecció de personal que ha fet per integrar el seu grup. Segurament encara els queda molts díes de reunir-se, i ampliar-se amb noves incorporacions als seus sopars-safreig (ell els anomena eufenisticament sopars-tertulia). Malauradament, molta gent d'aquest grup (com és habitual en els grups de la nit), també formen part d'altres grups, i per tant segurament me'ls trobi al llarg d'aquest nou any que fa uns dies ha començat per mi.
Segur que en aquest darrer any he comés molts errors, peró espero resoldre algun al llarg d'aquest nou any. Sí això em serveix per a tenir més confiança en mí mateix i, no sé quant(sí als 36 o als 40), tenir una relació llarga de parella, ja m'estarà bé ja que , pel moment, les altres situacions de la vida m'estan essent possitives.
Prímeres reflexións d'una crísi.