Avui fa 34 anys que vaig neixer. Va ser a les 20 hores.
He anat a dinar a fora, i quan he tornat a casa no tenia ganes d'anar a les festes de Gràcia. He sopat un entrepa i un iogurt, rés més. Ara estic escoltant la radio ja que a la tele no fan rés de bo.
34 anys peró en algun cas crec que tinc una mentalitat d'una edad menor. Peró no sé, suposso que aixó és una menjada de tarro que tinc des de fa un temps, potser massa i tot.
Estic a un parell de dies d'anar amb la familia a les Canaries. A veure com va, almenys desconectaré de Catalunya i coneixeré una de les poques regions d'Espanya que no he anat mai.
M'ha alegrat el fil de felicitacions que m'han obert a la cauoc. Era d'esperar, ja que ho han fet sempre. Peró m'ha sorprés la persona que l'ha obert, el Metalkrash. També m'ha sorprés la felicitació del Fede, un company de l'Argentina que vaig coneixer quan varem fer la visita al fòrum la gent de la cauoc.
Fins la setmana passada havia planificat que el dia d'avui el passaria a fora. I aixi ha estat, en un principi havia pensat a Madrid , peró d'inmediat vaig poder veure que no era raonable. Després d'aquest agost, el meu objectiu és anar acumulant per poder ¿comprar? un pis? algun any. Aixó és un dels temes que em deprimeix a la meva vida. 34 anys i visquent amb els pares. És un reflexe del fracàs que tinc a sobre meu.
No sé, tot i haver estat un bon dia, m'ha portat alguns sentiments negatius. Veurem com evoluciona ma vida a partir d'ara.
Doncs al final he anat un altre cop sól a les festes de Gràcia.
Aquest cop havia quedat amb un conegut que ens trovariem en un carrer concret. Primer he anat a veure la Carrau , que no l'havia vist mai actuar. És un grup que anima molt la festa i està prou bé ja que combina diversos estils sense caure en la paxanga.
Després he anat a trovar a aquest conegut que estava al concert de la Vella Dixieland. M'he passat per allà i rés, no hi era. Li he deixat un missatge i un parell de trucades.
Bé, sembla que aquest any que ve em toca la solitut, ves a saber.