Avui he anat a la boda del Jambo i la lidia. Ha estat la darrera boda pinya sud (pel que sembla en aquests moments). Tot i que els conec de fa molt de temps als pinya sud, de fet no sempre m'he sentit plenament integrat. Quan vaig entrar a la colla, a l'any següent es và ren casar una parella o dues, peró ni comptaren amb mi ni jo m'hi vaig oferir. Suposso que ja es aixó. Si no e sents segur no fas res.
La boda ha estat exitosa. El dia ha acompanyat. L'entorn molt romà ntic amb el mar al fons. El recinte molt adequat. En Jambo i la Lidia sempre atents en tot moment amb els convidats. Bé, una boda sempre surt bé.
Boda? familia? Aspiro a tenir aixó i sé que mai ho tindré. Aspiro a formar una familia i a aparellar-me peró quan un aspira a una cosa, no sempre ho consegueix. I menys en el meu cas. Aquesta ha estat sempre la meva paranoia des que vaig ser major d'edat: emmancipar-me i formar una familia. La veritat és que dins dels frikis, soc el més extrany de tots: m'agraden els castellers, m'apassiona la informà tica, i m'agradaria formar una familia ja que ja he plantat un arbre i alló del llibre bé,... millor a posteriori no?
Una boda em deprimeix, ja que posa molta pressió sobre el meu cap. Avui he tingut que estar sól una mitja hora perque no soportava l'entorn. La festa ha estat bé i hi havien un parell de convidades que destacaven per sobre de les altres per bellesa. Només aixó. Només vull que em quedi aquest record. El de la tradició de la pinya sud que he vist que es feia avui. Ha estat una estona maca: garrotins, sorpresa i la beguda pinya sud. Jo només formo part de l'entorn de pinya sud, no del grup. Ha estat una ocasió molt maca. Segurament serà irrepetible en molt de temps. com sempre, arribo tard a tots els lllocs. És el meu sino.