Fermi San Nicolas - El meu dia a dia

Només una cita a la bitàcora d'eines , per a destacar el darrer article que han tret sobre l'evolució de windows.

Hi ha captures de pantalla de com s'inicia el windows i es nota que a cada versió exigeix més màquina (al contrari que linux per exemple).

Jo vaig entrar al mon dels pcs doméstics amb l'ms-dos i el windows 3.1 (i parlo del 1995), i la veritat és que a casa, sino fos pels estudis, molta màquina no necessito. El pentium I (en aquella epoca era un 486 i el vaig actualitzar al 1997, s'acaba de morir aquesta setmana (10 anys ha aguantat al meu costat). Snif, que hi farem.

Com podreu entendre, si es fa un bon us d'una màquina es pot utilitzar durant molt de temps.

Sí, ja tinc un portatil. M'he acollit a l'oferta de la Generalitat de Catalunya a través del programa portatic. És un samsung r50 amb 1 giga de ram i 80 giges de disc dur. De moment té preinstalat el windows xp home en castellà, peró quan rebi la catix per part de la Generalitat , doncs la catix també hi entrarà.

Quin és l'objectiu de comprar-me el portàtil? Molt senzill, poder oferir un millor producte a l'hora de contactar amb altres empreses. A partir d'ara si tinc una entrevista per a fer una web (que és bàsicament el negoci extra que em vull dedicar), doncs anirià amb el portatil i mostraria un parell o tres de webs fetes i com es podria adaptar a les necessitats del nou client.

Ja fa més d'un mes que em trobo desconectat dels amics que no son castellers(i alguns més com en Micky, sigh). Aquest abandonament vé donat perque he agafat un nou projecte, i m'hi embolicat molt entre aquest nou projecte i el dels castellers i el de l'associació de veins. Ja no acceptaré més projectes , no és per rés, peró no donc l'abast si a més he d'estudiar i treballar als matins.

La feina del matí és bonica peró te la menjes. Suposso que , tot i donar el perfil, no estic encara del tot preparat. Em falten recursos. Bé, que hi farem. He de saber dir no, no sé perque peró hi ha ocasions que he de dir-ho i no em surt.

Ara m'he d'empallegar algun sistema fàcil per a fer que els usuaris crein html per a publicar ells mateixos les seves notes de prensa. Com treballem amb sistemes microsoft, el millor és que guardin el word com a document html, tot i que hi fiqui tanta merda. Peró aixi tindran alló que veuen, tant se'ls hi fot els estandards. I a un periodista no li ensenyis html, ensenya-li la forma de fer que alló que veu és alló que pugui penjar a la xarxa.

D'altre banda, reconec que se m'escapa el control de les mans. Tot i que ja em varen aconsellar, peró no sé com aplicar els consells que em vàren donar. L'entorn de serveis, sobretot en el sector en el que em moc, és d'hipocresia. Bé, allà ells. Les arpies, els buitres, i altres especies d'oficinistes poden anar-se a pendre pel sac. A veure si un dia ho consegueixo. No tenir contacte directe amb els usuaris/usuaries.

La tecnodependència que tenim, fa que si un dia se'ns va la llum, no puguem fer res (si no té l'alternativa de l'ús de piles).

Acabo de veure aquesta pel·licula protagonitzada pel Jim Carrey. És una pelicula que té una versemblança al dia de la marmota. Va de la relació d'una parella que es trenca i la noia decideix dirigir-se a una empresa a la qual es dedica a esborrar records del cervell. La pel·licula està bé , tot i ser sentimentaloide, ja que tenim una visió de com l'home lluita contra la màquina per a evitar que , un cop iniciat el proces d'esborrar els records, se li en vagin. El final és previsible i aqui el Jim Carrey fa un paper creible per a mi.

En l'apartat tecnológic , no veig tant creible que a curt o a mig termini existeixin unes màquines que , connectades al cervell, t'esborrin els records. Ja existeix un precedent, com són els elctroshocks que t'implanten en el cap en certes operacions (a mi m'ho vàren fer de petit , tot i que no recordo per quin motiu ho necessitaven). Doncs tal com ho pinten a la pel·licula, amb un portàtil i un casc, ja poden atacar el teu cervell i esborrar records.

No sé com es troba la nanotecnologia d'avançada en aquest sentit, peró aquesta pel·licula m'ajudaria a recolzar una posició en contra d'aquesta implementació, ja que aixó és un modus d'alterar la vida d'una persona d'una forma arbitraria.