De tot una mica

Ahir es va cel·lebrar la IIIª calçotada de la CAUOC. Hi vàrem assistir 14 persones. Primer fòrem 10, entre d'ells la Iduna i el lince que venien de Castelló.

Aquesta setmana hi hagut una noticia que ha parlat sobre l'alzehimer. Aquesta enfermetat va afectar al meu avi, i vulguis o no , pot també afectar-me a mí en un futur.

La paciència és una de les eines que tinc per a conseguir algun objectiu. Potser per aixó, vaga la pena aguantar a vegades a persones que de normal les donaries una patada al cul.

Hi ha vegades que tens ganes de fer moltes coses , i d'altres saps que més val relazar-te. Avui és una d'aquestes nits de relax. I es pot notar en que avui m'ha agafat la falera de comentar alló que veig a altres blocs.

Precissament aixó és una de les coses que Ricardo Galli critica en el seu post d'avui sobre com esser un blogger 2.0. Realment és un post irónic, peró que dona per pensar.

Vaja dos dies que porto. El divendres , m'adono que quan intento agafar el cotxe, no puc ja que m'he quedat sense bateria. El motiu? deixar-me durant una setmana el maleter del cotxe obert. el maleter té una llumeta que s'encen quan esta el maleter obert, i catacrac!, adéu bateria. Com ja era tard i no dónava temps d'arrivar al lloc que volia anar, me'n torno a casa.

Dissabte a la tarda me'n vaig cap a Terrassa(un cop recarregada al matí la bateria), peró me'n faig un embolic i entro per un poble que suposso que és una barriada, i no m'aclaro de com arrivar a Terrassa. Cap als dos quarts, li pregunto a uns senyors i ja m'encarrilo cap a Terrassa per anar a veure l'obra de teatre. Aparco aprop del teatre. Quan sortim del teatre i del sopar posteriori(per cert, no intenteu trovar molts restaurants oberts a les 12 de la nit per anar a sopar), intento sortir de Terrassa amb el cotxe, vaig liar-me durant una bona estona ja que no trobava la rambla Egara, per a poder sortir. I després de 40 minuts donant voltes vaig tornar al punt de partida (vaja a l'aparcament) i vaig preguntar a uns vianants. Resulta que abans d'arrivar a l'encreuament on hi era, hi havia un carreró a la dreta que tenia que agafar per anar a parar a la rambla. Amb el despiste, vaig arribar a quarts de tres a Barcelona.

El diumenge al matí, de camí cap a Esparraguera. Sort que vaig sortir amb temps. Primer vaig seguir la recomanció de la web de l'ajuntament i vaig sortir a Martorell i vaig anar a buscar la c-55. Vaig agafar l'autovia A-2, i bé només entrar a Martorell, vaig preguntar a una senyora si sabia como podia arribar a Esparraguera. Em va indicar que a l'A-2, més endavant, hi havia 3 sortides d'Esparraguera i que , per allà on anava jo, millor agafar la segona. M'encamino a la 2ª sortida, i patapum!!!! Pregunto a uns senyors, i em diuen que busqui les indicacions del milenari. Bé , un cop arribat a Esparraguera, ja va ser més fàcil trovar l'aparcament.

La veritat és que va ser un cap de setmana un xic embolicat.

A les 17 hores m'ha trucat el Josep Marsol, que tenia un problema amb el seu ordinador. Li anava molt lent. A les 19 hores, he anat i l'únic que he fet ha estat activar l'scandisk per a fer una neteja del disc dur. Peró ha estat pitjor el remei que la enfermetat. Al tornar a arrencar-ho, no arrencava el disc dur. No hi hagut manera, amb un disc original d'xp, he pogut instalar el fixboot i el fixmbr, peró rés més, quan feia un dir, sortien gargots i dates molt desfasades. Ha estat un desastre.

D'altre banda, ja començo a fer la gestió de menus al web del restaurant. I a l'enquesta ja m'han contestat 2 persones. En Txarlix m'ha dit que també l'afegirà en el seu fòrum d'apple i mac.