I sí la nit, mésw màgica de totes de l'any, no passa rés? I sí de sobte ens trobem amb la foscor?
La nit de Sant joan, és una nit plena de misteri, en la qual ens trobem que la societat
ens imposa trovar-nos amb altre gent. A mí ja m'està bé, tinc un motiu per sortir.
Aquest any, ha estat diferent. He anat amb la colla del Pere a una casa de colonies al
parc natural del Montseny. Hem estat unes 80 persones, de fet hi havia 3 colles en la festa. La organització ha estat magnífica, sobretot tenint en compte que ho han coordinat entre 3 persones només (
en Pere, el Carles i l'Oscar). El menjar ha anat a càrrec de la casa de colonies, mentre que la beguda , la música i localitzar la casa de colonies (i com a accedir-hi), han estat a càrrec d'ells tres.
La nit ha estat llarga i entretinguda, i de fet estic flipant de com he aguantat sense dormir gens.Formació de parelles? alguna hi hagut segur. El matí vàrem esmorzar i desprès uns quants vàrem anar a caminar(de fet ho preferia a estar a la piscina). Un cop fet una mica de camí, es vàren quedar a la casa i jo me'n vaig anar una estona a la piscina a treure una mica de suor. A dos quarts de dues vàrem anar a recollir les coses de l'habitació i a recollir tot alló que es va moure per a poder fer la festa. Vàrem dinar i després ens vàren informar que , com aquella nit no entraria ningú, teniem totes les habitacions per a nosaltres. Llavors vaig aprofitar per a pujar i estirar-me una mica, ja que el Lluis, el noi que portava el cotxe on vaig anar jo, em va dir que no tenia intenció de marxar fins a dos quarts de sis. I així ho vàrem fer.
Va esser una revetlla que no oblidaré, vaig coneixer una noia amb la qual vaig estar xerrant molta estona, i també vaig estar amb una altre noia una estona xerrant, i altres dues o tres noies mentre ballavem. No espereu rés, ja que sí no hi ha rés a oferir, no hi ha rés a trovar. Seguim visquent el monet, el futur ja vindrà.