Estimada somriure,
Fa temps que no ens veiem(i no es per ganes, es que darrerament no coincidim gens). Jo segueixo amb els meus castellers, la meva feina, els estudis i poca cosa més. Com et va la feina? encara segueixes tan estressada? encara et segueixes veient amb els teus amics de la ciutat? Suposso que si, a l'igual que encara surts amb aquell noi de la universitat oi? Espero que us vagi bé, jo ja saps, com sempre, segueixo buscant quelcom que potser no existeix(o si existeix no he sabut veure).
Ja m'ho va dir un amic, no sempre val la pena anar al darrera si no hi ha un intercanvi d'interesos i en el nostre cas, la veritat, és que no tenim cap interes comú des de ja fa un temps. Jo m'he allunyat de l'entorn en el qual ens và rem coneixer. Ja no m'atrau, em resulta fals i llunyà . Sé que ets feliç amb el teu trà fec i amb la teva independencia, i espero que trovis la persona que t'ajudi a organitzar-te una mica els caps de setmana per a tenir més temps per a tu.
Jo, com ja saps, seguiré somiant i seguiré amb les meves petites dosis de felicitat que la vida em va donant. I seguiré compartint-les amb les meves amistats. I seguiré essent el conco de la colla i de la familia. M'alegro que almenys tu tinguis una mica d'exit a la vida.
Un petó, FermÃ.
Technorati tag: el meu dia a dia,
de tot una mica