Fermi San Nicolas - El meu dia a dia

Llegit l'altre dia al diari Que:

los conductores de autobus de barcelona abren una cuenta para que se hagan donativos por los 24 sancionados por las huelgas

No hi estic gens d'acord, ja que si volen solidaritat primer que la facin entre ells, ja que ells són els qui fan la vaga i que afecta al nostre dia a dia. Soc de l'opinio que quan es va a la vaga , es va amb totes les conseq¨aut;encies. Aquells qui varen organitzar-la i ara han estat sancionats, sabien a que anaven. Realment aixó demostra que hi ha gent que viu en un pais de pandereta.

Technorati tag: el meu dia a dia, Barcelona, autobus

porto uns dies que el cap està molt calent.

Per un costat, és per una dent que em té una part de la cara que de tant en tant s'escalfa.

D'altre reflexions sobre alló que s'ha escrit. Avui a la feina m'he adonat que un e-mail que vaig enviar, ho vaig fer a la persona equivocada. Un error.

sobre l'article que vaig comentar que tenir-ho tot et feia sentir fracassat, m'he adonat que no és cert. Tenir alló que has sommiat em produeix una sensació de pujada d'adrelanina molt forta per un costat, però per una altre em fa por ja que com diu la frase popular: "no es pot tenir tot". i potser això em pot passar en el camp sentimental.

Aquests darrers dies tinc el cap molt calent, i això no m'agrada gens. Voldria que el meu cap es distragues. Vull desconnectar de la feina quan surto d'ella(en el darrer més m'ha estat impossible). Vull viure cada dia una mica, vull tenir una sensació diaria diferent, que cada dia hi hagi quelcom per recordar o celebrar.

Hi he de posar de la meva part, i perqué no? demà pot ser un bon dia per començar, oi?

tag: el meu dia a dia

després d'anys en els quals els 4 canals de prova de la Vanguardia en el tdt només reemetien programes ja emesos per citytv(ara 8tv), des de fa uns dies han reanomenat el 4t a 105tv i passa a ser una especie de 40tv peró de l'emissora rac 105.

Technorati tag: El meu dia a dia

Aixi soc jo:
a la meva vida , soc orgullos, miro més per la meva carrera professional, m'importa més els diners que la familia i l'amor no em preocupa gens ni mica.

Soc una persona fidel i la meva vida té molta pau.

Ahir vaig anar amb el Mikell a veure Persepolis a Rubi. El lloc no era un cinema habitual, sinó que era el teatre, ja que a Rubi no hi ha una sala estable de cinema (a Valls varen inaugurar una multisala fa poc).

Varem trobar-nos amb una amiga seva, la Mercè amb qui varem compartir l'exhibició.

La pel·licula, tot i ser de dibuixos animats, és dura ja que explica l'evolució d'Iran des del punt de vista d'una dona emigrada a Paris. Quan va acabar la pel·licula, vàrem sopar junts i comentar una mica que ens va semblar el film, aixi com els canvis que poden fer-se possibles a través de les xarxes socials que , mica a mica, es van teixint tant a nivell económic(comerç just, cooperativismi, eoconomia biológica) com cultural. També vàrem parlarsobre el canvi de poder que hi ha actualment, ja que a finals de segle passat alló que més preocupava a la gent era l'alimentació (gairebé el 50% de la despesa familiar anava destinada a aquest concepte), i avui en dia hem derivat en fer més despesa en altres tipus de consum oblidant-nos dels aliments. I que d'aquesta desviació vindria una part de la gran crísi que se'ns pot venir a sobre.

Va ser una bona nit de divendres.

Technorati tag: Mikell, de tot una mica, cinema, cultura