Ja fa 2 messos que no surto amb gent. La culpa? el rebuig i l fredor d'una noia. La meva reacció ha estat de , tal com ella ha fet amb mi, menysprear-la i apartar-me d'ella tant com he pogut . Sí bé és cert que durant el mes de juliol, gracies a la gent de la uoc i alguna sortida castellera, he pogut anar tranquil, ara al setembre em trovo a faltar aixó de sortir en grup. En aquests moments m'agradaria no estar a casa, i no escriure aquest article. Potser sí que soc una mica dur amb mí mateix, no sé, peró la veritat és que si pugues evitar de coincidir amb ella , seria el premi gros. Durant un mes m'he estat menjant el coco per culpa d'aquest esser i el seu grupet. Peró he de seguir endavant i , malauradament, aquesta forma part de l'entorn habitual de gent que surt el cap de setmana amb en Pere, i es clar, serà inevitable que me la trovi de cara al no esser que canvi de grup d'amistats (i aixó, ara per ara, no ho veig tant factible).
Avui ha estat un dia molt extrany. Sort que al matí m'he aixecat amb molts anims i, tot i que he dormit massa, m'he animat a escriure un article al bloc fent una mica de resum de noticies més destacades dels blocs que vaig llegint. Peró aixó em deprimeix, sí dormo massa és que tinc molta tensió acumulada, i no només per culpa d'una maleida noia, també tinc la tensió de la web de l'associació que no l'he tocada en quinze dies i la de la colla castellera (que afortunadament deixaré després de diada i aixi en Quim i el seu soci David Bros ja poden començar a preparar la nova web de la colla, suposso que incloent joomla i quelcom de programació).
La veritat és que en aquests moments tinc uns quants assumptes oberts. La de l'associació ja veurem com ho soluciono. La de saballuts no em preocupa, ja que aniré fent i sí no em diuen rés abans, per diada jo plego i que facin alló que els hi roti. I sobre sortir en grup, ho tenia previst fer aquesta setmana peró en Pere la va cagar aquest dijous quan vaig parlar amb ell i avui ha reconegut que en part ell es va equivocar. He de reconeixer que , tot i tenir els seus defectes (com tothom en tenim), crec que he trovat un bon amic i espero conservar la seva amistat durant molt de temps, peró ja veurem ja que la vida dóna masses voltes com per a dir rés sobre el futur. Ja veurem.