No hi ha rés tan senzill com la paquetització. Quelcom que a windows estic descobrint ara de forma professional, peró que el terme ja em sonava de feia anys. Sí, la paquetització ja fa anys que funciona als sistemes gnu/ inux. Des que aparesqueren les primeres distribucions (
slackware,
debian,
red hat). Les distribucions faciliten la tasca de la instalació de programari a través del seu sistema de paquets.
Des d'un bon inici hi ha 3 sistemes de paquetització que han predominat el mercat:
- El sistema de mandrake: l'
rpm (
wikipedia espanyola). És la primera distribució que va apostar per aquest sistema de distribució de paquets. De fet fou red hat, peró la majoria de nosaltres varem començar a coneixer aquesta via amb mandrake, actualment mandriva.
- el sistema de debian: els
deb(
wikipedia espanyola). Des dels seus inicis no vàren centrar-se en esser una distribució massiva sinó una distribució que, seguint la filosofia del programari lliure, tothom tingues una opció independent d'interesos empresarials.
- el sistema clàssic:
tar.
gz. És el sistema que sempre ha utilitzat slackware i el que utilitzen tots els programadors a l'hora de distribuir el codi font del seu programa per a poder configurar-ho en qualsevol sistema operatiu. De fet és la suma de dos sistemes de compressió: tar(
viquipedia) i gzip(
viquipedia).
- el sistema propietari: els bin. Utilitzat sobretot per les grans industries del programari que volen també entrar dins del mercat linuxer. En aquest cas només dónes permisos d'execució al fitxer bin que et descarregues i aquest passa a actuar com ho faria un msi en un entorn windows.
La diferencia principal entre aquests 4 sistemes és en la forma de gestionar les dependéncies. Mentre el clàssic se n'encarrega el propi usuari a l'hora de compilar o instalar el codi, els altres són els propis paquets que indiquen sí per a poder executar-se els fa falta un altre paquet o no o bé sí té conflictes amb algun paquet. La técnica? No en tinc idea peró en el cas de debian i mandrake segurament hi ha documentació disponible per a veure com funciona el tema per a la gent interesada.
Com podem notar, el mercat de la paquetització és molt ampli. En canvi als sistemes windows i mac os, només ténen dues alternatives: o el sistema de distribució propietari (msi o bin a mac sino vaig errat) o el zip (el tar.gz dels sistemes propietaris).
Doncs bé, ara estic treballant a una empresa que té un departament que és dedica a la paquetització per a sistemes propietaris. Bàsicament vénen el producte orientat a facilitar la migració de les empreses. La meva reflexió és:
sortiria a compte la paquetització de sistemes gnu linux a nivell empresarial?
Pel que veig sí, i de fet no em sorprendria que part de l'exit que té el programari lliure a Extremadura, és pel fet que al disposar del codi font de totes les aplicacions poden fer-se personalitzacions i distribuir-les d'una manera senzilla i massiva. I segurament ja hi ha alguna empresa que tingui també un departament de paquetització per a sistemes linuxers.
Ara només cal esperar a , tal com comenta un company, que aquest sector comenci a tenir tanta embrenzida a la peninsula tal com ho està tenint als Estats Units o a certs països d'Europa. Peró aixó és un somni, i de vegades aquests no és compleixen o bé no els veuen complir aquells que ho vàren somniar i confiar. çEsperem que sigui el primer cas pel bé de la meva economia.
tag: technorati
GNU/Linux,
Software,
documentació,
programari,
treball,
tecnologia,
windows