Aquesta nit he assistit al Sant Joan que , per darrer cop sembla, organitzaven a la caseta de la platja de l'Unió Excursionista de Catalunya al Garraf.
El dj era en Lluis, que no va parar en tota la nit. No tan sols de punxar, sinó que també va atendre als amics i companys que vàrem assistir. La revetlla ha estat en un entorn incomparable, com es la platja del Garraf.
Vaig sopar a casa a les 20 hores i a les 21:15 sortia a agafar l'autobus L94 que em portava direcció a Castelldefels. Era el primer cop que l'agafava i la veritat és que em vaig quedar sorpres pel recorregut que fa. A les 23:10 arribo a l'estació de Castelldefels platja. A les 23:35 agafo el rodalies, una mica atapeit, i em baixo a la següent estació (el Garraf). Vaig haver de fer aquest recorregut ja que el divendres va haver un descarrilament d'un tren euromed al Prat i entre Barcelona i Gava hi havia un servei d'autobusos llençadera de Renfe.
Bé, un cop vaig arribar ja hi erem uns cinc o sis, vaig ajudar a portar els troncs per la foguera a la casa. I després , quan en Lluis va començar a punxar, jo em vaig encarregar de donar els tiquets a la gent de la UOC que havien anat a sopar.
La vetllada va anar passant, algunes estones vaig estar aïllat(no va ser com l'any passat, ja que aquest cop estava molt més relaxat, suposso que la crisi em va entrar en la setmana anterior) i fins i tot vaig ballar una mica. Vaig estar xerrant bastant.
Veure el despertar del dia a la platja és una sensació increible. No vaig participar en cap arte liturgic que se supossa que s'havia de fer(mentre la gent de la uoc en feien un, jo estava donant un tomb per la platja veient altres fogueres).
Aquest matí hem agafat el rodalies a les 7:30 i a les 8:10 arribava a Barcelona(m'he despenjat de la gent de la uoc en el tren). He esmorzat un tallat, dos donuts i un croissant. He arribat a casa a les 9. I he dormit fins dos quarts de tres.
Bé, com es veu, un altre Sant Joan passat i em fa veure que potser hagues fet bé de passar la revetlla a casa, ja que ja es el segon cop que no em sento a gust a una revetlla. Potser és qüestió de plantejar-s'ho.