El nom importa

En el meu cas crec que sí. He buscat una definició del meu nom, i l'he trobada a diverses webs: pergamino, mi sabueso.

Totes dues definicions indiquen una constant en la meva vida, que quan hi crec o vull fer quelcom, soc una persona constant(encara que de vegades et facin mal). Suposso que la força vé d'algunes osties que vas rebent, ja que no crec que es refereixin a la força física.

Al contrari que l'Aïna, el meu nom no és comú a Catalunya (en 35 anys només he conegut 3 persones més amb el meu nom i dues les he conegut als castellers). I sí, a mí sí que em vàren ficar un malnom a l'escola(vaja que era motiu de burla per part de la Marta Puig, en Carles Casas i la seva colla, aixi com per part del Luis Manuel Delgado, l'Oscar Buiza, etc. Es curios els noms que se't queden al llarg del temps. Aixi com a l'etapa de la Peñalver, quan vaig coneixer a la Nuria Casanovas, la Monica Serra, l'Alex, la Nuria Urpi, no vaig tenir malnom (o almenys que jo recordi) , tot i que ja en aquella epoca ja vaig començar a veure que tot i que m'agradessin les dones, doncs que ho tindria molt magre ja que no destacava segons les normes que elles impossaven.

Es curios, el primer regal que ens fan al neixer és el nostre nom, i no sabem mai fins a quin punt ens pot ajudar a viure.

I per acabar, una reflexió que em va fer fa un parell de setmanes la Natalia, una amiga que m'ha ajudat molt en el darrer any:

"Tu sempre ets optimista i procures esser feliç"

Em va sorpendre, peró veig que forma part de la meva evolució vital, de la part més intima s'ha fet la coïrasa i permet guardar-se, de tant en tant, alguna estona de felicitat, on he pogut contagiar el meu somriure a la gent que m'envolta.

Technorati tag: el meu dia a dia, Marta Puig, Nuria Urpi