Saballuts a França

Dissabte al matí em vaig aixecar a dos quarts de sis, dutxa i acabar de ficar les coses a la motxilla. A un quart de set agafava el taxi direcció a Sabadell(sino era la primera vegada que anava a l'autocar de la colla, poc hi faltava ja que normalment sempre he anat amb el cotxe a les actuacions). El cost del taxi m'ha semblat just, 31 euros. Un cop arribat a Sabadell, en tres minuts era a la porta del local on ja hi eren l'Oriol i la familia del Sergio. Eren dos quarts i cinc de set. A les set i trenta els dos autocars arrencaven direcció a Perpignan. A mig camí vàrem parar a esmorzar una mica i estirar les cames, i cap allà a quarts de dotze arribarem a Baho, la població que allotja als nostres amfitrions, els castellers del Riberal. Els castellers de Riberal formen part de l'entitat Aire nou de Baó i tenen el seu local en un local poliesportiu, que es on vàrem deixar les motxilles i només agafàrem les bosses on teníem la roba de castells per a canviar-nos i els entrepans per si de cas. Un cop deixarem tot arreplegat ens muntarem un altre cop als autocars i encarrilarem a Perpignan on a la tarda actuariem.

Els autocars ens deixaren bastant a prop del lloc on a la tarda actuaríem. Un cop allà, ens separarem en diversos grupets. El grup que anava jo vàren decidir primer pujar cap a la porta principal del castell dels Reis de Mallorca i un cop allà baixar per anar a buscar un restaurant on dinar. El grup era gran i un cop arribarem a la porta del castell, uns quants vàren entrar a visitar-lo, i nosaltres un cop consultat el mapa que hi havia, vàrem baixar per anar a dinar. Era aproximadament la una quan ens decidirem seure a un restaurant on hi havia un menú amb plat del dia, tot i que després ens vàren indicar que en cap de setmana no hi havia plat del dia. Tot i aixi ens quedarem. Vàrem demanar un plat i cafés. I després vàrem passejar direcció al lloc de l'actuació que era prevista a les cinc de la tarda. A partir de les quatre va començar a ploure i quan era l'hora, només vàrem poder fer un pilar de salutació (en el cas saballut fou un pilar de cinc girat a nivell de tronc). Després dels pilars, va haver reunió de caps de colla i es va decidir suspendre l'actuació. Quan va deixar de ploure, cap allà quarts de set, la gent anava a fer un tomb per a veure si es podia comprar rés(tant a nivell turístic com a nivell alcohòlic). Peró ai l'ast!!! Les botigues a França tanquen a les set. Bé férem una mica de temps i a les vuit agafarem l'autobus direcció a Baho.

Un cop arribarem a Baho, ens dirigirem a montar les tendes. Jo vaig ajudar en les tendes comunitàries, ja que en un principi anava a dormir en aquestes. Peró vaig veure que la tenda del Pere era una canadenca i li vaig demanar si podia dormir en la seva tenda, ja que en la tenda on m'havia col·locat(amb la familia del José) podia molestar si per qualsevol motiu entrava tard. Em va dir que cap problema així que vaig traslladar la meva motxila a la seva tenda. Un cop montades les tendes, els castellers del Riberal ens varen oferir sopar: tofú amb butifarra i all i oli. Després de sopar, la majoria de la colla saballuda es va quedar a fer una mica de festa. Alguns elements havien comprat alcohol per a aquesta part del sopar que ja tenien previst. En aquesta fase es va beure, xerrar, cantar cançons, bé alló que sembla que s'acostuma a fer a una festa,no?
Jo em vaig anar a dormir a quarts de tres i altres encara continuaren la festa una mica més.

El diumenge em vaig aixecar a quarts de nou, i cap allà les nou i quart en Hervé Pi i un parell de membres més dels castellers del Riberal, ens varen preparar l'esmorzar. Un cop esmorzats vaig ajudar en Pere a desmuntar la tenda. I a quarts de dotze agafavem l'autocar direcció Ceret, l'altre lloc on a la tarda havíem d'actuar. Vàrem arribar cap allà quarts d'una, amb l'autocar fent una magnifica rotonda per alegria de tots els membres de l'autocar. Els autocars ens vàren deixar a l'entrada del poble. Vàrem caminar al centre del poble sense saber on haviem de dinar, ja que segons ens havien comentat, l'organització havia preparat un dinar per les dues colles vingudes de Catalunya (l'altre colla eren els castellers de Terrassa). Al final , a quarts de dues i després de caminar una bona estona pel centre de la vila, arribem a la plaça de braus on dinarem la fideua, i una ració de formatges. En el final del dinar, la Gala va preparar un pastis sorpresa pel Jordi Sampere(era el seu cumpleanys), les gralles saballudes tocaren les notes del feliç aniversari. Després, ja eren les tres, sortirem.

Uns quants, encapçalats pel Pere i el Quim, es quedaren al jardinet del davant de la plaça de braus a dormir la migdiada. I el grup on anava jo, anàrem al lloc on tindríem l'actuació i ens sentarem al bar. Aquí vaig provar el pastis, una beguda alcohòlica que entra suau. Quan fou l'hora de l'actuació, ja hi eren les quatre colles i, aquest cop sí, teníem clar que actuaríem però amb dos petits problemes: no teníem ambulància(l'organització no ho havia previst) i tampoc teníem(en un principi, ja que després de la primera ronda ja varen aparèixer) botelletes d'aigua per beure després de fer les construccions(la veritat és que fent castells es sua i després apeteix beure una mica per recuperar forces). El motiu de l'actuació era el 50é anniversari de la difusió de la Sardana a Ceret. Les colles que actuarem fòren: castellers de Riberal, angelets de Vallespir, castellers de Terrassa i els saballuts. Els únics que vàren arriscar, tot i que a l'esser colla de vuit també tenien més seguretat, fóren els egarencs que feren construccions de set. Nosaltres vàrem optar per fer construccions de sis. De les tres que vàren fer,la que més em va emocionar ( i també a la plaça ja que l'ovació que va rebre fou espectacular) fou el tres de sis per sota. Al descarregar aquest castell, ja em vaig treure l'espina de Blanes que portava tres anys arrossegant en el meu interior. Tal com em va dir el Dani, el tres de sis per sota no té secrets, efectivament el pot fer qualsevol. Ara que ja tinc el meu objectiu d'aquesta temporada realitzat. Vaja que m'he tret un pes de sobre. Vàrem arribar a Sabadell a quarts d'onze i en aquells moments em trucaven els meus pares indicant-me que estaven a Martorell. Dos quarts d'hora més tard pujava al cotxe direcció a Barcelona.

Vull agrair l'hospitalitat i l'organització dels Castellers del Riberal(tant a nivell social, d'acollida com de l'actuació ja que a Perpignan sí que hi hagueren ambulancia i aigua), i sobretot l'oportunitat de coneixer l'Hervé Pi(el seu cap de colla) que només coneixia a través dels seus mails sobre l'Aire nou de Baho.

Aquest ha estat un cap de setmana saballut.

Technorati tag: el meu dia a dia, castellers, saballuts, castellers del Riberal, Castellers de Terrassa, Angelets del Vallespir