Gilipoyes

La veritat és que s'ha d'ésser gilipoyes. Tal com va escriure una companya de la UOC a un fórum:

Hay gente que busca amor y no encuentra, gente que sin esperarlo, lo recibe. Gente que sin querer amar es amada por quien no quiere, y gente que ama y espera, pero no llega nunca el amor. Gente que quiere y que llora, que ríe, o tiembla, que tiene mariposas en el estomago y oye música en sus oídos, que pone mñusica a su vida, o que espera que se la pongan,.... si amas y eres correspondido es lo mejor que te haya podido pasar,....

Elena

Sabeu perquè soc gilipoyes?

Per tenir 35 anys i encara viure amb els pares, perquè no sé que em penso que soc i creure que puc tenir parella(ja que queda clar que jo soc del primer tipus de persona, que busca amor i no en trova). Que les seves relacions de parella al llarg de la seva vida no han estat més que dues(aixó vol dir que potser encara no he passat per etapes de maduresa que em correspondrien i això és nota).

Potser tindria que esperar, però em moriria de depressiva soledat. Perquè soc l'arquetipus d'un fracassat i, potser també, d'un amargat. Potser perquè no soc capaç de fer el més senzill, alguns en diuen portar la iniciativa, els voltors professionals com en Lluis F. o en Robert C. dirien tirar-se a la piscina. Potser és perquè em menjo tant el cap, perquè tinc molt de temps per a mi ara, massa temps.
Potser és perque un cop agafes confiança amb una dona de l'altre sexe, potser aspires a més per instint (tot i que moltes vegades he tingut clar quan volia només tenir una bona amistat amb una noia i ho he conseguit sense amargar-me la vida) o potser perquè no tens clar cap a on vols anar en la teva vida afectiva. I darrerament tot i ésser un estiu amb un temps per a gaudir, no puc del tot. Avui el dia es gris i és a punt de ploure.

Soc un gilipoyes si crec que algun dia puc trobar parella sentint-me un fracassat.


Technorati tag: el meu dia a dia