36 hores han passat des que vaig neixer. 36 hores i encara soc una criatura en certs temes.
Sort de les amistats que em recolzen, algunes a prop i altres a traves de la pantalla de l'ordinador. Algunes trucant, altres escrivint-nos. Gracies a les amistats pots ficar-te en embolics, però també poden ajudar-te a aclarir les idees.
En aquesta darrera hora, han passat un parell de coses interesants des del punt de vista d'un nen que vol intentar apendre a viure, tot i estar en un cos d'adult.
L'una és tenir una mica d'estabilitat laboral. Ja porto més de dos anys treballant continuament. Aixó permet començar a pensar a com invertir els diners. En el meu cas, en el futur més proper, m'agradaria que fos el lloguer d'un pis. Aquest és el meu etern somni des de l'hora divuit, però mai ha estat possible per la meva inestabilitat laboral. No sé si ho conseguiré o no, però crec que almenys els primers pasos ja s'estan donant.
L'altre es coneixe'm una mica més. En aquest cas, la meva eina és el bloc. M'ajuda en el meu dia a dia. És molt fàcil de determinar quin és el meu estat d'anim a traves del bloc, almenys fins aquests moments ja que com és sabut, el futur mai se sab.
Normalment, cada any, la setmana anterior al meu cumpleanys estic més sensible als temes del cor i dels sentiments i durant aquest cap de setmana no penso en tecnologia ni en oridnadors ni, de vegades, en mi.
Per cert, aquest cap de setmana ha estat bé, he gaudit de la companyia de les meves amistats (ara marxo a veure a l'Almudena i la Luz que fa molts anys que no sabia res d'ella) amb les cuals anem mantenint contacte fluidament i espero no perdre'l.
Technorati tag: el meu dia a dia