Rellegint algun document antic, me n'adono que hi ha una breu predicció de la situació actual. Solitària. No m'he equivocat a sortir un grup dominat pel grupet dels habituals. Potser m'he equivocat a l'hora de gestionar la meva evolució posterior. No tenia que fer-me tant de mal, ja que m'he deslligat d'influències negatives (almenys així ho veig amb aquesta curta retrospectiva).
Segurament aquest estiu hi ha canvis a la meva forma de veure la vida, en la forma d'evolucionar. Així ho espero i desitjo. Es cert que després de la tempesta ve la calma. I la calma aporta més coneixement d'un mateix, o així ha passat en alguna època anterior.
Aquestes dues darreres setmanes he estat molt atabalat, tan a la feina com a nivell personal. Ja anirà sortint, mica a mica, tot aquest atabalament que hi hagut.
I aquest article, mig trist, és degut a que un del grupet s'ha apuntat al grup que estic. És a dir, que enlloc de lliurar-me'n, encara el tindré que aguantar més. A diferència del seu grupet, en aquest hi ha més gent habitual (tot i que em sembla que no trobarà gaires més nous peixos per pescar, ja que tot i que segons sembla té parella, en realitat no deixa mai de pescar, afortunat ell!) i per tant és més fàcil d'ignorar. Però es clar, ara ja son dos del grupet i no m'estranyaria gens que fins i tot vingues la que lamenta haver-me conegut. La vida et fa algunes bromes molt pesades per enfonsar-te.
Hi ha un apunt de felicitat, això és cert. L' Almudena ha encetat un programa de ràdio, via internet, a una emissora de Miami. No vaig poder escoltar el primer programa que va emetre. Espero que a la propera si que ho pugui fer. Molta sort Almudena!!!
Technorati tag: El meu dia a dia,
de tot una mica,
nousamics de yahoo,
Almudena,
ràdio