Otxandio és una població d'aproximadament 1200 habitants. Es troba a Biscaia però és l'ultim poble abans d'entrar a la província de Vitòria. És un poble pla que a mitjans de juliol celebren la seva festa major, però també tenen la tradició de celebrar la revetlla de Sant Joan, i és per això que convidaren a la colla dels Castellers de Sabadell i a la colla de les Forques de Can Deu.
Vàrem sortir de Sabadell a quarts de set del matí del 22 de juny de 2008. Anàvem 2 autocars per a tota la comitiva, tot i que hi va haver alguns que anaren amb els seus cotxes particulars. Foren aproximadament 7 hores de trajecte, tot i que va haver un parell de parades, que no es varen fer gaire pesades.
A l'arribada a Otxandio, vàrem anar en comitiva fins a la plaça de l'ajuntament del poble. El primer que ens vàrem trobar fou la benvinguda per part de l'alcalde, i després la xerrada per part del Josep Guitart(que es notava que estava nerviós per l'audiència) i del cap de les Forques. A continuació hi hagué l'aixecada de la ikurrinya i de la senyera. I la benvinguda per part d'una danzari.
Acte seguit anàrem a dinar i a continuació ens va tocar desplegar-nos cadascú allà on li va tocar. El Ramonet, un company de colla de Ripollet, i jo ens va tocar a la casa de la Laia i la seva família. Ens varen acompanyar amb cotxe, ja que ells viuen en una barriada a les afores del poble. Viuen a una casa amb molt d'espai a l'aire lliure.
A les 18 hores varem quedar un altre vegada al centre del poble ja que aquella tarda tocava cercavila, exhibició de música i danses tradicionals basques, i actuació castellera. Em va sorprendre veure cartells d'endavant, un moviment independentista radical a sota dels cartells que anunciaven les nostres diades. En el pòster hi varen col·locar un cinc de set.
A la cercavila, els tambors de les forques eren els que mes ressonaven i ens feien asseure o aixecar-nos segons el seu só. Les danses populars varen ser el ball de les arcades, el ball d'espases, i el ball de la trena. Nosaltres varem fer la nostra actuació on el castell més alt fou el tres de set amb una pinya impressionant ja que molta gent del poble es va afegir, i els espectaculars quatre de sis amb el pilar, i cinc de sis. A continuació a sopar, i prendre una cervesa pels bars del poble. Cap allà les dotze, la família Arisa, el Ramonet i jo ens anàvem cap a les nostres cases en el cotxe que ens havien deixat.
Technorati tag: El meu dia a dia,
saballuts,
Otxandio
Subscriu-te!!!