Diada agredolça

El dissabte a la tarda en un principi no tenia intenció de participar a la vigilia ja que havia quedat previament. Un cop vaig veure que no es faria res aquella tarda, vaig trucar a un dels responsables de la colla i vaig preguntar si es pensava fer la prova del quatre de vuit a plaça, i em va dir que sí però que si de cas, ja diria a la cap de soca que em truques per a confirmar. Va passar quinze minuts i em confirmen que no em preocupi per la faixa(no tenia ni faixa ni camisa ja que estava al carrer), i vaig dirigir-me a la plaça Marcet que era el lloc on actuavem amb els castellers de Poble Sec (que varen fer una bona actuació pel dos castells que vaig veure) i els castellers de Cerdanyola (que varen fer un bon paper tot i la manca de gent , ja que fins i tot no varen venir ni les seves gralles).

Jo vaig arribar a la segona ronda, i pel que em varen comentar, a primera ronda es va descarregar el quatre de set. A segona ronda es va descarregar el quatre de set net, i a tercera ronda es va fer el tres de set. Acte seguit, i abans de fer els pilars de comiat, es va fer la prova del quatre de vuit fins a dossos (pel que sembla només varen col·locar genoll a sobre de quints). La prova va ser ferma i es va desmuntar sense molts patiments a nivell de baixos (tot i que jo tenia la sensació que una plena era més lluny que l'altre a l'hora de descarregar). A nivell de tronc també semblava que estaven contents. Per tancar varem fer un pilar de cinc aixecat per sota i cinc pilars de quatre. Després, molta gent de la colla es va anar a sopar al local. Havia estat una vigilia pletórica i que annunciava que podriem tenir una bona diada. Tothom ténia clar que el teniem al nostre abast, el problema que jo li veia (i aixi ho varem comentar alguns a l'assaig), és que no era una bona decissió provar el nostre objectiu a tercera ronda (jo soc més partidari de fer el castell objectiu a primera ronda ja que es quan la gent està més fresca i si a nivell de tronc o pinya hi ha algun problema és més fàcil de defensar que no pas a tercera ronda amb moltes energies ja gastades).

El diumenge, com es tradició a diada i a festa major, alguns membres de la colla anem a esmorzar al restaurant El Raconet, ja que ténen la deferencia d'obrir-lo en exclusiva per a nosaltres, mentre altres membres de la colla acompanyen a la cercavila de matinades de les gralles on també es farten de beure i menjar. Després, a tres quarts de dotze anarem a la plaça de Sant Roc on aquest any excepcionalment (per motiu de les obres del metro del vallés) ens ferem la foto a les escales de l'esglesia de Sant Félix. Gairebé 200 persones amb el somni de tornar a fer história, aquest cop descarregant per primer cop el quatre de vuit, però abans haviem de descarregar el cinc de set i el dos de set. Ens acompanyaven les colles de Figueres i castellers de Terrassa, les quals varen descarregar tots els seus castells sense problemes.

La nostra diada la varem començar amb dos pilars de quatre, cap colla varem fer cap pilar caminat. Obrirem plaça amb el cinc de set. El castell pujava bé tot i que pel que sembla a la plena del tres hi havia molts nervis. Tot i aixó el castell es va carregar bé, però a l'hora de baixar els dossos, es veu que un dels segons es va deixar anar i per molt que els altres segons intentessin frenar-lo, no es va poder fer res i es va caure. Segons sembla en gairebé 100 cinc de set que portem fets, aquest és el segon que només es queda carregat. Arrel d'aquesta caiguda, el pla inicial quedava clar que s'anava a norris, ni torre ni quatre de vuit. Massa nervis a nivell de técnica ja que varen fer canvis d'ultima hora a nivell de soca i de tronc (és a dir, almenys a nivell de soca el cinc a plaça no va ser la mateixa que la que varem assajar). Després d'aixó, és normal que la gent estigues aixafada (i sobretot fa mal veure que va haver gent que va sortir del castell plorant però no per la caiguda, sino per la mala llet i pel sentiment d'impoténcia) i que alguns encara teniem l'esperança que el canvi del dos pel quatre de set amb el pilar, ens podria donar anims per poder provar el carro gros a tercera ronda. A nivell de la caiguda, va ser neta, només un petit mareig part d'un dels dossos que es va portar a l'hospital però va tornar abans dels pilars.

No va ser aixi, el castell de segona ronda no va anar gaire fí. Es veu que el quatre no va pujar gaire tranquil i a nivell de pinya hi havia algunes zones que hi havia més nervis que no pas serenor que era alló que necessitavem. El castell es va descarregar. Ara faltava la tercera ronda, que fariem?

La incognita es va decidir en cinc minuts, el quatre de set pessat. No és el mateix, ens varen vendre la moto que el tronc seria el de quatre de vuit sense quints, però no és el mateix. Es va descarregar amb solvencia, però sí l'objectiu de la diada és gaudir dels castells que hem anat treballant durant tot l'any, perqué tinc la sensació de l'amargor?

Varem acabar la ronda de pilars descarregant un altre pilar de cinc aixecat per sota i un vano de cinc al balcó.

Després varem tenir el pica-pica i la colla ens dirigirem al dinar al local de la torre. En el dinar, va haver el discurs del president el qual va focalitzar sobretot en les gairebé 30 noves camises que s'han estrenat aquesta díada. I després va parlar el cap de colla que ja va insinuar que, potser, tornariem a provar el quatre de vuit a la diada dels castellers de Terrassa, i com en el cas de la nostra diada, també ho farem a tercera ronda. Sembla que la técnica tingui por del quatre de vuit, mentres altres colles obren plaça amb el seu castell objectiu o bé el fan a segona ronda després de fer un castell amb certa solvencia per a poder preparar-se a enfrontar el repte, nosaltres no. Nosaltres a ultima ronda, amb la incertesa que torni a passar com ahir, en el qual crec jo que més pels nervis de la técnica (i la descoordinació que hi va haver ahir, ja que quan vaig anar al cap de pinyes a dir-li que on em col·locava, es va quedar de cara de boniato ja que no sabia que un altre baix i jo no entravem per canvis d'ultim moment) que no pas per la confiança i les ganes de fer-lo per part de la colla. Després va parlar la cap de canalla, la qual merescudament va felicitar no només a la canalla ja que sense ells, els castells no es farien, sinó també a l'equip que l'ha ajudat. Després dels parlaments, d'algunes camises noves, va començar el ball fins ben entrat el vespre.

Va ser una diada agredolça: agre a nivell casteller, i dolça a nivell festiu.